7 des. 2016

Renovació

En renovació, en procés de replantejament ... ja us ho podeu imaginar. No hem tingut un any fàcil. No, no ha passat res excepcional, però les necessitats de la vida real no ens deixen més temps per a altres coses. O potser he preferit dedicar el temps a altres projectes, i pot ser que per aquest motiu el blog ha saltat números a la llista de prioritats. Així que, així estem ... mirant al cel i replantejant-me com i quan m'hi torno a posar.


8 març 2016

El mar en un edifici (Pas a pas – Setmana 20-21 a l’escola)


L’Estel està emocionada. En el marc del treball que estan fent sobre el Modernisme, fa uns dies van anar a La Pedrera (Fundació Catalunya - La Pedrera)  Li feia molta il·lusió pujar al terrat, perquè jo li havia explicat que fa molts anys va ser un dels espais que més em va enamorar. Va tornar de l’excursió amb ganes d’explicar mil coses, de com Gaudí havia dissenyat la casa, amb una foto antiga de la Pedrera, explicant-me que les diferències només eren els cotxes (antics) i com anaven vestits la gent que hi passejava. I sobretot, sobretot, el que més la va emocionar de tot. El taller que van fer. Feia setmanes que em deia que farien un taller de forjar ferro (filferro, deia sempre en veu baixeta la seva tutora). I va tornar amb una peça meravellosa. M’encanta, i ara presideix la tauleta del menjador.


Aquest curs he començat el projecte al bloc d’explicar-vos, cada setmana, algunes de les feines que l’Ona i l’Estel fan a l’escola.
Perquè són petits treballs que ens permeten veure què i sobretot, com aprenen. A mi m’agrada veure-ho, i sobretot, veure també què fan en d’altres escoles. Segur que en podem treure bones eines per ajudar als més petits!

PAS A PAS (així és aquest curs: segons de primària)

La 12ª setmana a l’escola: Restes, vocabulari i aranyes


22 febr. 2016

Qüestió de números (setmanes 18 i 19 a l'escola)

Sumar, restar, multiplicar, dividir. 4 conceptes. 

Tan fàcils, tan complicats. Tan quotidians. Però... com aprenem a dominar-los? Recordeu quan i com els vau aprendre? 12 + 25. Ni hi pensem i podem tenir un resultat. Però el procés per aprendre aquest camí no és gens fàcil, i ara ho veig amb les petites. 

Portem moltes setmanes fent jocs de números, i veure com les sumes i les restes van perdent el "misteri" és apassionant. Veure com sense voler, l'Ona (que són els cuiners i sempre estan repartint pastissos i menjars), fan porcions/divisions sense saber-ho. Ara estan començant a descobrir i investigar per a què els pot servir la multiplació. I a l'Estel (la classe del cinema), l'altre dia van descobrir una notícia sobre els premis Gaudí que deia que era la VIII edició. Què eren aquells números? Doncs vet aquí que ara, em trobo alguns missatges en números romans. I els hi encanta! 

A la classe, l'Ona van fer un joc individual d'anar tirant un dau i anar sumant la quantitat que sortia. Així, d'una manera divertida van arribar a 100 com res! 




Aquest curs he començat el projecte al bloc d’explicar-vos, cada setmana, algunes de les feines que l’Ona i l’Estel fan a l’escola. Perquè són petits treballs que ens permeten veure què i sobretot, com aprenen. A mi m’agrada veure-ho, i sobretot, veure també què fan en d’altres escoles. Segur que en podem treure bones eines per ajudar als més petits!

PAS A PAS (així és aquest curs: segons de primària)

Bicicletes, Modernisme i Carnaval. Setmana 17 a l'escola



La celebració del Carnaval a l'escola és especial. A nivell intern, cada any trien una temàtica concreta. Aquest any ha estat el Modernisme i Ramon Casas. Així que tota l'escola va anar de visita al Museu Nacional d'Art de Catalunya i van arribar impressionats amb aqueset quadre. El famós quadre emblemàtic del Modernisme català, amb Ramon Casas i el barman de la famosa Els Quatre Gats, en un tàndem, amb la silueta de Barcelona retallada al fons. Les bessones van tornar encantades de la visita. A l'escola van estar preparant-se uns barrets molt especials i es van disfressar de l'època. 


Aquest curs he començat el projecte al bloc d’explicar-vos, cada setmana, algunes de les feines que l’Ona i l’Estel fan a l’escola. Perquè són petits treballs que ens permeten veure què i sobretot, com aprenen. A mi m’agrada veure-ho, i sobretot, veure també què fan en d’altres escoles. Segur que en podem treure bones eines per ajudar als més petits!

PAS A PAS (així és aquest curs: segons de primària)

26 gen. 2016

Saber cuidar i deixar-se cuidar


Un dels exercicis que més m'agraden d'aquest curs per fomentar el respecte entre els nens i que les dinàmiques de la classe funcionin millor és que cada cert temps, els alumnes “cuiden” d'un altre alumne o són “cuidats” per un altre nen/a. Abans de començar, plantegen coses o accions que poden fer per “mimar” a la seva parella. Aquesta setmana, una de les bessones ha escrit: “Li faré un dibuix ben bonic i li guardaré al seu calaixet. Serà una sorpresa!”. Al final de la setmana, els mateixos nens valoren com s'han sentit ells i com creuen que s'ha sentit el seu company. Com bé sabeu, una de les petites té dificultats amb la gestió d'emocions, i per tant, és un dels “exercicis” que ens agrada comentar amb ella. Sembla senzill, oi? Però a vegades no és tan fàcil. Ni per als nens... ni per els adults.

Aquest curs he començat el projecte al bloc d’explicar-vos, cada setmana, algunes de les feines que l’Ona i l’Estel fan a l’escola. Perquè són petits treballs que ens permeten veure què i sobretot, com aprenen. A mi m’agrada veure-ho, i sobretot, veure també què fan en d’altres escoles. Segur que en podem treure bones eines per ajudar als més petits!

PAS A PAS (així és aquest curs: segons de primària)

13 gen. 2016

Fins sempre, Leia!

S'ha acabat la voràgine, però vull començar l'any amb una cosa que m'ha preocupat una mica, bastant, dels Reis d'aquest any. 

Recordeu a Arnold Schwarzenegger en Un padre en apuros? Sí, sí, aquella pel·lícula on es torna una mica boig buscant el regal que el seu fill ha demanat per Nadal i està esgotat a totes les botigues. Les bessones tenen set anys i fins aquest any mai m'havia preocupat si alguna cosa del que demanaven les petites els Reis no la trobaven. Doncs aquest any he estat pitjor que Arnie, ho reconec. Quin era el meu objecte del desig? La disfressa de Leia. El meu intent per passar la passió per Star Wars a la nova generació m'ha passat factura. Les petits ja havien vist la trilogia original però fa uns mesos vaig tornar a preparar-les per al capítol 7. Una de les peques tenia clar que anava a demanar als Reis la disfressa de Darth Vader. Però l'altra fins a uns dies abans de Nadal no va insistir que el que realment volia era la disfressa de Leia.

I van saltar totes les alarmes. No la trobava enlloc. Estava esgotada, sense existències. Així que després de buscar-la a Internet, en botigues físiques, sota les pedres i mirar mil formes de fer-ho pel meu compte ... vaig decidir que no seria possible. I que la petita entendria (o això volia creure), que molts nens havien demanat coses de Star Wars i no hi havia tants disfresses per a tants nens. Però una de les bessones la tindria i l'altra no. Aquest és un altre element diferenciador. 

Però en el meu últim intent desesperat vaig jugar la carta Episodi 7. Els Reis van canviar la Leia per la Rey. I les peques van veure la pel·lícula. I els hi va encantar. I la Rey va triomfar. Això no és una crítica cinematogràfica, no entraré en les coses que em van agradar i no de la nova entrega. Però la nova generació ha entrat en l'univers, però mai oblidarem la princesa que es va enfrontar a Darth Vader. La Leia sempre serà la Leia.

Va sortir bé. Però a mi m'ha fet pensar molt. Ens tornem bojos? Em vaig tornar boja buscant desesperamente una disfressa? No era l'únic regal que tindria... ¿per què ho vaig buscar per tot arreu?

El dia de la Cavalcada vaig tenir la resposta. Estava treballant, fent la retransmissió de l'arribada dels Reis Mags. I em va encantar el seu discurs. El moment que van explicar als nens que en el seu viatge havien vist moltes guerres. Els demanaven que en fer-se grans, treballaran per un món més just i sense guerres. I li van insistir en els verbs més importants per al 2016: ESTIMAR, ABRAÇAR, SOMRIURE, APRENDRE COSES NOVES, SOMIAR, LLEGIR I DONAR MOLTS PETONS.

Que savis són els Reis!

18 des. 2015

Quan les petites coses són el millor regal



Aquesta mateixa setmana parlàvem de la importància de passar temps en família, i de regalar-lo!. Perquè aquests moments seran únics i el nostre regal més preuat.

Perquè aquests moments són els més feliços, els que difícilment oblidarem. Avui vull explicar-vos el regal que més ha agradat a l'Ona i l'Estel pel seu aniversari. Aquell regal que les ha fet felices i que feia quatre anys que ens demanaven.

"El dia del nostre aniversari ens agradaria NO quedar-nos a dinar a l'escola i menjar amb vosaltres a casa".

Aquest era el seu desig. Era el regal que em demanaven cada any, i per múltiples raons era impossible de combinar-ho. Però aquest any estava decidida, i feia mesos que tenia el dia de festa "demanat". Tothom a l'escola sabia que dimarts les aniríem a buscar i menjaríem junts. La seva cara de felicitat quan ens van veure als dos (als dos!) a la porta de l'escola va ser increïble.

I durant el dinar vam viure un altre moment màgic. L'any passat vam posar en pràctica que cadascuna de les bessones li regalés alguna cosa sorpresa a la seva germana (havíem anat dissabte a comprar el regal). (podeu llegir la idea aquí i també el resultat, aquí). És un altre dels regals que més il·lusió els fa. Perquè saben que la seva germana l'ha comprat pensat especialment en els seus gustos o pensant què pot fer-li il·lusió.

I a la tarda, el tercer regal que més els agrada. El seu moment especial a la classe. Aquest moment en què els seus companys els dediquen una postal i tots la signen.