La setmana passada vam fer la reunió de curs. Un pèl tard, podeu pensar molts, però tenint en compte que han hagut d’engegar els projectes, i que tot just fa uns dies van començar a funcionar els espais a ple rendiment, doncs això de fer reunions d’inici de curs s’allarga una mica.
Una de
les coses que més m’agrada de les reunions és poder “espiar” el seu dia a dia.
Donar un cop d’ull a un espai seu, on passen moltes hores al dia i on aprenen
tantes coses. I per molt que t’expliquin, veure-les “en acció” t’ajuda a
calibrar certes coses. Un dels missatges que va quedar clar a la reunió és que
hi havia cinc àrees que eren de molta importància en aquest curs: lectura,
escriptura, matemàtiques, emocions i relacions. Com diuen les tutores, “ara
estem començant a conèixer bé els vostres fills”, de manera que ara, tots els
programes s’aniran adaptant a les seves necessitats. Hi ha objectius que cal
aconseguir. Al posar-los a la pissarra, vaig tenir una mica de sobresalt. Però
no vaig ser l’única. “Tranquils! Això són els reptes de cara a final de curs!”,
va riure la tutora. Sí, ens devia veure les cares. És evident que cada nen és
un món i cadascú segueix el seu ritme. Ho veig jo amb dues nenes bessones a
casa, imagineu 26 alumnes a l’aula.
Una de
les principals recomanacions va ser la importància de llegir cada dia amb ells.
Una miqueta. Un hàbit. Un plaer. I continuar buscant cada experiència de la
vida per aprendre coses. Anar al mercat pot ser un gran exercici de lectura i matemàtiques.
I com
és habitual d’aquestes reunions, no només les vivim els pares. Els nens de la
classe ens preparen sempre una sorpresa. Aquest any, la classe de l’Estel (projecte
cinema) van preparar-nos una stop motion amb les seves fotos disfressats de
Charlot. I sí sí, amb entrades i tot, numerades, per entrar a la classe i
trobar la nostra butaca. I la classe de
l’Ona (projecte cuiners), van preparar aquell mateix dia tres fantàstiques
coques perquè els pares poguessin sopar una miqueta. “I si en sobra algun
trosset ens els guardeu!”.
Però no
va ser l’única sorpresa. Van redactar un text, que sota el lema SAPS QUI SÓC?,
havíem de descobrir, en base a pistes que ens donaven, quin era el del nostre
fill/a. Primer es descrivien físicament, i després emocionalment (ja en parlaré
un altre dia amb detall, perquè dóna prou de sí).
Aquí ho
teniu, perquè algú em torni a dir que les meves filles bessones són “igualetes”.
Ara bé, coincideixen que els hi encanten els espaguetis però no els hi agraden
les bledes.
(sóc alegra, callada, tranquil·la i vergonyosa)
(sóc alegra, callada, tranquil·la i vergonyosa)
(sóc alegra, inquieta, xerraire, moguda i valenta)
Aquest curs he començat el projecte al bloc d’explicar-vos,
cada setmana, algunes de les feines que l’Ona i l’Estel fan a l’escola. Perquè
són petits treballs que ens permeten veure què i sobretot, com aprenen. A mi
m’agrada veure-ho, i sobretot, veure també què fan en d’altres escoles. Segur
que en podem treure bones eines per ajudar als més petits!
PAS A PAS (així és aquest curs: segons de primària)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada