6 d’oct. 2014

Carta d'amor / odi a la meva pinta llemenera


Anava a dir-te que t'havia trobat a faltar aquest estiu ... però no seria exactament cert. La veritat és que va ser acabar l'escola i es va acabar la histèria de les inspeccions diàries de cabell, passar-te cada dia per examinar cada floc ... ens relaxem, i la veritat sigui dita que a l'estiu només et vaig treure un dia. I et vaig deixar a casa, no has fet vacances. Hauràs descansat molt suposo. La felicitat estiuenca de no haver d’assecar els cabells després de la dutxa ni haver de fer inspecció detallada del cap de les criatures ha arribat a la seva fi.


Una setmana abans de començar l'escola et vaig treure del fons de l'armari i et vaig deixar a primera fila. Algú ha comentat que algun nen ja estava de nou en procés de desinfecció. Així que vaig tornar a estimar amb totes les meves forces perquè ets la primera a detectar els animalons fastigosos. Ets la reina de la prevenció. T'estimo per això, però al mateix temps t’odio amb totes les meves forces pel que significa. Cada vegada que t’agafo i et passo per un floc de cabells estic desitjant que apareguis neta, si de cas amb algun granet de sorra, perquè aquestes criatures meves sembla que es banyin en sorra a l'hora del pati. Odio quan veig quelcom sospitós entre les teves fermes pues. Ho odio ... ho odio ... ho odio ... T'estimo quan hem acabat i no ha aparegut res. Però sé que l'endemà o al cap de dos dies, tornaré a debatre’m en sentiments per tu.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada