Amics imaginaris

La Júlia i la Fiona són les amigues imaginàries de les nenes.  Les bessones no havien parlat massa de personatges o amics que no existissin. Sempre han “utilitzat” (per dir-ho així) els amics de la classe. Recordo que hem cremat diferents etapes, i sempre relacionades amb el seu dia a dia. A P3, feien de mestres, i passaven llista dels nens de la classe. A P4, que van començar a natació, feien de monitores i s’emportaven els nens a classe i muntaven la piscina al mig del menjador. L’any passat, que van anar de colònies... quin descobriment!!! Sota la taula del menjador era una tenda fantàstica per jugar amb els altres nens.

Però esporàdicament, se’n van a classe de patinatge artístic o a fer natació sincronitzada amb la Júlia i la Fiona. Són activitats, que curiosament, hem fet fora de l’escola, per tant, suposo que per això no hi involucren els nens de la classe.  “Sí que existeixen, però són invisibles de veritat. Vosaltres no les veieu”, m’expliquen.  I riuen. La Júlia, la Fiona i els nens de la classe es converteixen en hores de joc i imaginació de les petites quan juguen a casa.

Llegeixo que és freqüent en els nens fins a 7 anys parlar dels amics imaginaris. Els nens desenvolupen un món de fantasia paral·lel a la realitat i aquest amic imaginari pot ajudar a desenvolupar les seves emocions. Segons alguns especialistes, són companys que els nens creen per superar certes pors, però també pot ser una manera de reforçar la confiança en ells mateixos. Escolteu les converses que el nen té amb el seu amic imaginari, perquè us pot ajudar a conèixer millor les coses que el preocupen o que pot necessitar.