Kidnelis: paraula a paraula, aprenem jugant

Imatge cedida per dECOmunicació

Motivar els nens amb lletres i números és una tasca que interessa a molts pares. A l’Ona li van agradar molt d’entrada (a P3 li encantaven les lletres), però després se’n va cansar. A l’Estel no li motivaven gens, i no ha estat ben bé fins a aquest curs que li ha començat la fascinació, per les paraules, però sobretot pels números. Cada nen és un món, i cada escola marca el seu ritme. A la nostra no és una obsessió, i les nenes evolucionen cada dia que passa. Són les petites, i això també es nota en la seva capacitat per entendre el concepte de les síl·labes, els sons i les diferents represenacions. Això sí, aprofitem totes les oportunitats per fer créixer les ganes de saber coses i despertar el seu interès. Llegim contes, fem llistes de la compra, mirem preus i números al supermercat, i hem tingut algun joc per potenciar aquest interès per la lectoescriptura. El comentari de les mestres és que no ens preocupem, que aviat faran el click i tots els conceptes es posaran al seu lloc. Això sí, potenciar el seu interès és una feina diària.

Avui us vull parlar d’un d’aquests jocs que m’ha semblat interessant i que les petites ja han descobert. Es tracta de KIDNELIS, un joc educatiu de taula que potencia la lectroescriptura dels nens de més de cinc anys. Està creat per un equip d’emprenedors, i està avalat pel pedagog Carles Rodrigo. I com es juga?. Doncs trobem unes fitxes amb frases molt divertides que els nens han de llegir i escriure amb lletra d’impremta o lligada, en un bloc que ja porta incorporat el joc. I com que són frases divertides i algunes ben esbojarrades, els nens han de decidir i debatre si són veritat o mentida. El joc s’ha dissenyat en català, castellà i anglès per a no nadius. A l’Ona i l’Estel encara els costa una mica la lletra lligada, però els hi agrada fer practiques. De moment anem paraula a paraula. I quan les lliguem totes, riem molt.

Ja n’hem fet algunes:

El bebè condueix un cotxe de carreres (L’Estel se’m va quedar mirant amb cara d’espantada. “Deu ser de joguina, oi, mama?”.)

El meu amic viu dalt d’un arbre (“La Marta va dormir un dia en una cabana dalt d’un arbre”, diu ràpidament l’Ona)

El llapis de la meva classe canta òpera (“Apa! Això no és veritat”, riuen les dues)

I així ens hem estat una bona estona, intentant escriure les lletres i les paraules.
I equivocant-nos. I esborrant (llapis i goma, per cert, inclosos en el joc). I sabeu què és el millor? Que com que és un joc, i ens estem divertint, equivocar-nos no provoca cap mena de frustració. Un element molt important perquè els petits avancin en els seus coneixements. Si ens equivoquem, tornem a començar. No passa res.