Una mama i una mare

Ja fa un parell d’anys, només començar a l’escola, amb les petites parlàvem de la família.

Van arribar un dia de classe i una d’elles m’explicava que un nen no tenia un papa com tenia ella. No, li vaig respondre. “Te dues mames, oi?”. I ella em va contestar: “Nooo, té una mama i una mare”. I continuava analitzant: “Jo tinc un papa i una mama”. “Sí, i hi ha nens que potser tenen un papa i un pare”, els hi vaig respondre. L’Ona va afegir que el papa i la mama d’una nena de la classe viuen en ciutats allunyades. “Hi ha famílies molt diferents”, van concloure elles.

Me les miro i veig una generació que creix i viu amb absoluta normalitat que un nen tingui una mama i una mare. Hi ha nens que viuen amb un pare, amb la mare, amb un pare i una mare, amb dues mares, amb dos pares, amb els avis, amb tiets, amb tutors, amb els nous companys/es dels seus mares o pares, amb famílies d’acollida... I molts d’altres nens viuen sense tenir ningú que els estimi. I això és el que més els costa d’entendre a les petites. 

Potser no faria falta dir-ho, tan de bo no fes falta dir-ho, però sovint em trobo que encara hi ha qui no té res més a fer que posar-se en la vida dels altres. I parlar, i criticar i jutjar a qui i com s’estima. I em poso dels nervis quan escolto algunes d’aquestes persones quan diuen que dos homes, o dues dones, no poden tenir una criatura. Però sí que toleren que una criatura visqui un malson, però clar,  en el sí d’una família formada per un home i una dona. Perdoneu, però jo no els entenc.

Feia molt temps que volia escriure aquest article però no trobava el moment. Hi he pensat arran de la celebració, el 17 de maig, del Dia Internacional contra la lesbofòbia, l’homofòbia, la bifòbia i la transfòbia. El 17 de maig es commemora mundialment la data en què l’Organització Mundial de la Salut (OMS) va suprimir l’homosexualitat de la llista de malalties. Era l’any 1993. I això m’ha portat, avui, a parlar de la multitud de fórmules que tenim per al nucli familiar. 

Potser per això m’agrada tant la frase. Amb ulls de nen, les coses són molt més senzilles i fàcils d’entendre: “Té una mama i una mare”.