10 de febr. 2014

De veritat ens pensem que enganyem als mestres?


Amb el ritme de vida que portem, sovint o moltes vegades, quan el nostre fill/a es posa malalt, el primer que pensem no és en la seva tranquil·litat ni salut, sinó com ho farem l’endemà, perquè hem d’anar a treballar i no tenim amb qui deixar-lo. És així de trist, i així de dur. D’entrada, aquest post podria girar al voltant de la conciliació laboral i familiar o del concepte mal entès d’escola bressol com aparcament de criatures, però no. La meva única intenció és de reflexionar sobre els tripijocs que arribem a fer els pares.

La situació es dóna molt més en temps de l’escola bressol (ara em queda lluny, però segur que molts esteu en aquesta etapa). La situació és ben comú i segur que us sona. A mitja tarda, quan arribeu a casa, el nen/a està apagat i ja intueixes que si li poses el termòmetre tindrà dècimes. Ho fas... i efectivament. 38’4.

I què és el primer que penses? Dalsy o Apiretal? Almenys era el meu dilema. Una de les bessones em vomitava directament l’Apiretal, així que depenent dels símptomes, li donava una cullaradeta de Dalsy. Però mentrestant tu ja penses en la logística de l’endemà. Jo sempre tenia la opció de deixar la malalta amb una de les àvies, però... i si no es té aquesta xarxa tan propera per donar un cop de mà? Doncs moltes vegades, al matí, com que es troben una mica millor, cullaradeta de nou de Dalsy o Apiretal i esperes que la trucada “fatídica” de l’escola per dir-te que es troba malament no es produeixi fins a migdia i amb una mica de sort hauràs sortit de la feina i així anar tirant...

De veritat ens pensem que enganyem als mestres? Un dia, parlava d’aquest tema amb la meva veïna, que justament és mestra d’escola bressol. I reia: “No! Ho intuïm a la primera. És molt fàcil saber-ho”. “Ah sí? Com ho sabeu?”. “Els hi preguntem. Marta (per exemple), la mama t’ha donat el xarop taronja o el vermell?”. 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada