8 de des. 2013

Sobre la creativitat dels nens


L’Estel va sortir molt contenta de l’escola l’altre dia amb la seva obra d’art feta amb escuradents i porexpan. Em va explicar que era un bosc, que havia enganxat dos trossos com a base i que els escuradents eren els troncs i trossets de porexpan més petits les branques dels arbres. Són la classe de Les muntanyes, per tant, no m’estranyava que en un dels espais hagués creat aquest bosc.

El model original però, ha anat patint variacions. D’entrada ja em va “matar” quan em va col·locar la Dora (és sabut que li tinc una mica de tírria) passejant pel bosc. Però l’endemà va començar a col·locar els escuradents a la base, que a mi em feia pensar en pel·lícules apocalíptiques tipus “Fortalesa infernal” o castells inexpugnables per l’estil.

“Estel, com és que has posat totes aquestes punxes al bosc?”
“Mama, ja no és un bosc, és una nau espacial”.


Em quedo amb la boca oberta i pensant, un cop més, que no hi ha res com la imaginació i la creativitat dels més petits. I que amb una mica de sort, m’enviarà la Dora a la Lluna. I que he d'apuntar “escuradents” a la llista de la compra pel supermercat.  

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada