"Les seves mans són màgiques"

Imatge de la companyia Antonio Díaz

L’estiu passat, el Casal d’estiu de l’escola va centrar-se en el món del circ i la màgia. L’Ona i l’Estel estaven fascinades i encantades i des d’aleshores els hi agrada jugar a fer màgia. Aquest cap de setmana passat vam tenir la oportunitat d’anar a veure l’espectacle La asombrosa historia de Mr. Snow. Em feia certa por que no fos un espectacle adequat a les seves edats, i ja m’havien avisat que hi hauria coses que “no entendrien”. Tot i això em feia gràcia anar-lo a veure i que elles veiessin un espectacle íntegrament dedicat a la màgia (han vist moltes obres de teatre, però un muntatge de màgia com a tal, era la primera vegada).

Com és habitual, es van quedar clavades a la butaca, mirant fixament l’escenari, veient les evolucions de Mister Snow. De tant en tant em deien: “Mama, això m’ho explicaràs després… ». Sé que es van quedar només amb algunes coses: cartes i monedes que sortien sense saber com de les mans, un conill que apareixia sota paper de vàter i un peix que endevinava lletres o que sortia d’un bitllet de deu euros. Hi va haver un moment però, que l’Estel se’m va girar i va resumir perfectament l’ànima de l’espectacle i de l’Antonio Díaz. “Les seves mans són màgiques”, em va dir amb els ulls ben oberts. I sí, jo vaig pensar el mateix i sense saber-ho l'Estel també em va donar el titular. Si us agrada la màgia, us recomanem aquest espectacle, perquè passareu una molt bona estona.

Tot i que les petites no van entendre bona part dels números, l’efecte del teatre va ser immediat. L'esperat i el desitjat. Va ser arribar a casa i agafar les monedes de joguina del supermercat. Posar-les dins d’una mà i de cop, demanar-te que “bufa, bufa” i fer-la desaparèixer. Agafar cartes i fer veure que una apareix per sorpresa dins d’una sabata. Només que els seus trucs són fàcils de descobrir. El que em fa por és que comencin a desembolicar rotllos i rotllos de paper de vàter per veure si en surt un conill.