13 de març 2013

El primer sopar de mares


Antecedents: un grup de dones que ens vam conèixer en el curs pre-part. La majoria embarassades per primera vegada. Altres, que més tard es convertiran en una fantàstica font d'informació, esperen el seu segon fill. El curs no ens va convèncer a cap, però va néixer un fort llaç d'unió. Moltes d'elles s'han convertit en dones especials en la meva vida.

Post-part: Coincidim de nou a les classes post-part. Les convertim en el nostre punt de trobada per després anar a passejar, prendre alguna cosa o parlar. Converses pràctiques, del nostre dia a dia compartit i comú. De les nostres pors, preocupacions, alegries i petits èxits.

Organitzem un sopar? Surt la idea, amb totes les necessitats organitzatives que requereix. Combinacions logístiques perquè els pares es quedin a casa cuidant als petits i nosaltres puguem sopar fora. Càlculs de "si quedem a les 21h, i li dono teta just abans, amb una mica de sort ...". O càlculs de "ha pres biberó a les 20h ...". En el meu cas: "Espero que no es posin les dues a bramar a duo, perquè quan estàs sol a vegades les coses es compliquen". "L'he deixat adormit, però espero que no es desperti i em trobi a faltar", comenta una altra mare. "Quina il·lusió poder sopar tranquil·les, oi?"

Tranquil·les? No recordo si vam sopar molt tranquil·les aquella primera vegada. Només recordo tots els mòbils sobre de la taula, mirades de reüll i moltes "resant" perquè no comencés a sonar el telèfon. I enmig del sopar, més d'una trucada a casa de "tot bé?". Hi va haver un moment que ens vaig imaginar a totes sortint cames ajudeu-me del restaurant amb les pizzes oblidades al plat i el cambrer perseguint-nos amb el compte. En aquesta primer sopar no van desconnectar del tot. Però..., tot és qüestió de pràctica.

Aquest article és la meva col·laboració del mes de març a De tú a tú 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada