L’Ona i l’Estel tenen més pràctica en fer funcionar un smartphone que molta gent fins i tot de la meva generació. Com els hi explico que una de les coses que més ens va sorprendre en aquella Roma de l’any 1992 era veure tots els italians enganxats com bojos als telèfons portàtils –enormes encara en aquell moment - i parlant ‘sols’ pel mig del carrer? Pronto? Pronto?
És una de les imatges que m’emporto, a més de les meravelloses passejades per Trastevere i el desig constant de creuar-me amb l'Audrey Hepburn i el Gregory Peck en vespa.
“El món és molt gran, petites”. Tot va començar així. Un dia em van ajudar a arxivar les fotografies dels viatges. Al marge de preguntar com és que elles no hi sortien, feien deu mil preguntes. Així que em vaig inventar alguna historieta i personatge de cada viatge per tal que elles també en formessin part, encara que no hi fossin. Sempre els hi dic que les portaré a tots aquests llocs. Tant de bo. La fotografia és una de les meves grans passions. Em fa il•lusió compartir-les. Perquè si hi heu estat, us animeu a explicar les aventures, històries i personatges que us heu endut d’aquests llocs.
D'altres 'Pinzellades del món'
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada