Aquest és el conte de la princesa Ventolín, un conte on hi ha una protagonista preciosa, uns virus mooolt, mooolt dolents, i uns papes que van patir molt per primera vegada (i sabent que no seria l'última). Va passar pràcticament fa dos anys, però només d’enrecordar-me’n, encara m’esgarrifo. Vinga, que comença el conte.
No fa massa temps, en una ciutat molt propera... Hi havia una princesa que tenia una mica de tos. Durant dues setmanes, la seva germana bessona no s'havia trobat massa bé, però ella, aguantava i aguantava, i no donava signes de fatiga. Jugava i gatejava, s'enfilava a totes les cadires i ho tirava tot per terra. La petita princesa, però, no feia net, i a més, era tant delicada, que quan s'havia de prendre l'Apiretal o el Dalsy, vomitava tot el que els cuiners reials havien fet per dinar, per sopar, o en format biberó. Els reis van decidir-se a portar-les al pediatra del regne, que els hi va dir que una tenia una mica d'otitis i faringitis, i l'altre un procés gripal "normal". Els van avisar però: "Si en 48 hores no fa net, heu d'anar a l'hospital".
Tots contents i confiats que no caldria, els papes van anar a la farmàcia a buscar els medicaments... i cap al seu castell. Però dos dies més tard, la intranquil•litat es va apoderar de tota la família. La princesa Estel estava "apagada" i continuava tossint. Coincidint amb el Barça - Madrid (un altre dia us explicaré 'la maledicció') i agafant un iogurt només per si la princesa tenia gana, van anar a l'Hospital. Molts nens i pares feien l'assalt d'urgències, intentant arribar a un box i a la visita del pediatra.
La mama de la princesa, que es pensava que li confirmarien allò de "tranquil•la, això ha de fer el seu camí i s'haurà d'estar un parell de dies més a casa... que es prengui això i això altre", es va sorprendre en veure que es miraven molt a la nena i va intuir que alguna cosa no anava del tot bé. I efectivament, a la princesa Estel li van fer la primera radiografia, la primera "fumigada" de Ventolín (3 en una hora) i va arribar el terrífic moment:
"Us heu de quedar ingressats a urgències" -va dir la metgessa-.
(continuarà)
Ai noia, aquests moments són horribles. Nosaltres vam tenir en Biel ingressat amb mes i mig i ho vaig passar tan malament...
ResponEliminaAra fa un parell de setmanes que lluitem contra una pneumònia i també ha estat molt dur. Hem hagut d'anar quatre vegades a la Corachan i una d'elles ens van dir que si el canvi d'antibiòtic no resultava l'havien d'ingressar. Se'm van posar els pèls de punta!
Sort que els nens són forts...
buff, Esther, és horrorós...
Eliminaespero que la lluita contra la pneumònia vagi pel bon camí!
petons!
Sí, de moment sembla que la cosa va bé :-)
ResponEliminaAra quan tornem a l'escola bressol ja en parlarem...