El negoci twin (1)

A l’abril del 2008 ens trobàvem en una mena de punt mort. Volíem canviar de pis, però per anar a viure a Strasbourg. O potser ens compràvem una autocaravana i marxàvem dos anys a viatjar. O ens decidíem i anàvem a buscar un fill.

La veritat és que no ho teníem massa clar. Fins i tot en broma (no sé perquè ho dic això, perquè no era en broma), la filla d’uns amics va fer de mà innocent per veure si podíem col·locar totes aquestes idees en ordre. Ho vam fer dues vegades, i en totes dues ocasions, el tema fills era l’últim de la llista. I ves per on... va ser el primer.

Davant d’aquestes incerteses, les vam utilitzar per anunciar a la família que esperàvem bessons. Els hi vam dir que ens havíem hipotecat, i de quina manera!. Tots van caure. El pas següent era preguntar-los si volien veure el mapa de la nostra hipoteca i els hi ensenyàvem l’ecografia. “Veieu la taqueta?”. “I alguns responien... n’hi ha dues!”. Sí, sí... dues taquetes. Són bessons. Va ser la bogeria de la família (suposo perquè la meitat ja donaven per fet –donàvem, m’hi incloc-, que això dels fills no feia per nosaltres). Poc podíem imaginar que la “brometa” de la hipoteca seria ab-so-lu-ta-ment premonitòria.

Ben aviat vam descobrir que la invasió twin es basa en el negoci twin. Cotxets dobles, bressolets, llitets, cadiretes pel cotxe, hamaques... però no només això, sinó que cada un d’aquestes operacions requereix el seu màster corresponent.

És fascinant veure la quantitat de coses inútils que es poden arribar a vendre a uns pares embarassats. M’agrada pensar que el fet d’esperar bessones ens va fer tocar de peus a terra en moltes coses i adonar-nos-en que n’havíem de relativitzar moltes altres. 

“Nena, deus estar a punt, ja, oi?”. “No, només estic de cinc mesos”

En el seu afany per dominar el món, els bessons compten amb l’ajuda – o control -  inestimable de governs, empresaris i científics. Però bàsicament tenen una xarxa a nivell ras que executa la seva feina molt ben feta. Et localitzen quan estàs embarassada i és en aquest període quan intenten portar als màxims nivells la seva missió. No hi ha un perfil tipus, però he detectat que acostumen a amagar-se sota l’aparença de senyores d’uns 50-70 anys que només veure’t, t’identifiquen com a “portadora de bessons”. I la seva feina bàsica és espantar-te. Primer comencen atacant el teu punt feble... “Ai, nena, deus estar a punt, ja, no?. Amb aquesta panxa, oi?”. I tu, amb el teu millor somriure respons: “No, no... només estic de 5 mesos”. I davant de la cara que et fa tothom quan contestes això, caus en la trampa. Et veus en l’obligació de donar explicacions: “És que porto bessons”. Pifiada. Els agents infiltrats et comencen a explicar que també han tingut bessons. I que quan estiguis de 8 o 9 mesos ja no et podràs ni bellugar. Però que després arribarà el pitjor. Que si això, que si allò...

He de reconèixer que vaig tenir un bon embaràs (cames i mans inflades, poca mobilitat a partir del sisè mes i algun que altre ensurt), però tot i això no ho vaig passar malament. Només que sempre li havia tingut pànic a l’embaràs i aquestes converses no m’hi ajudaven gaire.

I és que nou mesos d’embaràs donen molt de sí. Al marge dels agents infiltrats en format senyora gran, també es presentaven en format d’altres dones embarassades. Fan comentaris referents a que elles ja noten com es belluguen els bebès. I tu penses: “Jo en porto dos i no noto res...suposo que ho notaré, no?”. Que si ja tenen l’habitació preparada... i tota la família demanant-te que qui compra els llitets, qui compra el cotxet o qui compra les hamaques. “No vull pensar-hi encara!”. Més coses per preocupar-te... que si millor que prenguis això, que caminis després de sopar (com vol que me’n vagi a passejar al vespre amb aquest panxot!), que si banys d’aigua amb sal perquè tinc les mans inflades...  La meva gran pregunta és: Què pretenen els bessons amb aquest intent tan clar d’espantar els futurs pares? Què hi guanyen? O en realitat no són agents de la invasió twin i són d’alguna altre agència per donar-nos eines per protegir-nos? I si hi ha d’altres pares de bessons que ja s’han organitzat per denunciar la invasió?